El meu pensament em porta, sovint, a reflexionar sobre els treballs de cultura popular i els seus conreadors, escriptors, artistes i esportistes. Molts valors de les lletres, les arts i els esports no reben l’atenció que penso es mereixen. Potser no són genials en la forma, però, sovint, ho són en el fons. I el fons és la font i la humilitat la seva grandesa. Amb la mateixa humilitat he obert aquest blog.

divendres, 28 d’abril de 2017

El llibre Font de la cultura de convivència



Sant Jordi ha parlat força i alt de la importància del llibre en la vida de les persones i dels pobles. La compra de tal o qual llibre esdevè un signe dels motius que mouen les persones a la lectura, encara que alguns llibres es compren per fer bonic en els prestatges familiars. Malgrat els petits o grans defectes, la compra d’un llibre és sempre il·lussionant perquè és una invitació al diàleg i sovint un desig del lector de veure-s-hi reflectit. Un alumne, gran lector, em comentava que tots els llibres tenen ensenyances positives. Alló que falta, a vegades, és saber-les llegir. La festa del llibre d’enguany ha donat un pas molt important, malgrat les limitacions, en la defensa de la cultura. Ha palesat que els ciutadans creuen en la cultura per a la supervivència de la convivència en pau. I ha demostrat que tenen fe en la gent. En aquest punt, que no és dolent, potser s’hi podría fer una petita objecció, que l’adquisició de certs llinbres es basa més en la propaganda mediàtica de l’autor que  no pas en la temàtica del llibre. I és curiós, per exemple, que l’escriptor català més reconegut internacionalment, enguany en el ranking de vendes no es troba en els cinc primer llocs. I també es curiós que  els tres o quatre títols que encapçalen les llistes de vendes pertanyen a escriptors mediàtics amb una presència i propaganda substancial en les televisions. Senzillament s’intueix aquella lluita entre la llibertat del ciutadà lector que compra per ser més lliure i més persona i l’economia que lluita per esdevenir capdavantera social. Reconec que la lluita pot ser una excel·lent col·laboradora cultural però sempre que de veritat estigui al servei de la gent i estar al servei de la gent també significa recolzat aquells escriptors que d’una forma altruista aporten al seu entorn lideratges de civisme i defena dels drets humans. Hi ha molts escriptors, humils, que tenen fe en la natura i  creuen que escribint amb honestedat i molts d’ells amb qualitat, de la que no es vanten, ni els hi reconeixen. Malgrat les limitacions i deficiències, que són una constant en la història, el llibre, encara que no ho sembli, va adquirint aquell protagonisme indispensable per a l’assoliment d’una societat més justa. I penso, que en aquest procès, el ciutadà de base, el poble humil i senzill, també és el protagonista. Les diferències són una realitat i veritat natural, però el respecte a les diferències és indispensable per a tot procès històric de progrès i molt més en el cam social i cívic. La puresa del llenguatge és molt important però ho és més el missatge.
No nego que un missatge amb un llenguatge literàriament perfecte (si és possible) no esdevingui més engrescador i cal aplaudir. Però el mateix missatge escrit amb humilitat i senzillesa, potser no és tan engrescador, però és més proper i més creïble. Per una raó del temps, no és tan economitzat. El Sant Jordi d’enguany ha demostrat que la cultura avança, però encara amb entrebancs sensibles per arribar a tothom. Dissortadament l’entrebanc més enemic de la cultura té les seves profundes arrels en la política. En totes les problemàtiques sempre hi és present. La política no fa cultura, vol dominar la cultura. El llibre en pateix les consequències. La festa del llibre és un factor molt potent per què el protagonisme de la cultura configuri la verdadera convivència dels pobles.

divendres, 21 d’abril de 2017

EL DIA DEL LLIBRE



Hi ha un llibre que m’agradaria llegir, però no el trobo. No l’he vist a cap llibreria i penso que tampoc el trobarè en les parades de Sant Jordi. El problema rau en la circumstància que encara no té títol i possiblement el seu escriptor el guarda per a ell i no l’ha portat a cap editorial. Però el meu interior em diu insistent que existeix i l’he de llegir. Però el problema s’agreuja per què no sé el nom del seu autor ni quina editorial el publica. I a les vigílies del dia del llibre me’n vaig anar a dormir força preoccupat. Sortosament hi ha missatges que només els envien els somnis. Un follet em va portar a passerjar per coves subterrànies i submarines. Amb el seu somriure il·luminava la foscor i em convidava a llegir frases grafiades per les parets. No tenia temps de memoritzar-les. El follet em deia que no podiem perdre temps aprenent-les de memòria. Que el somni d’aquella nit era molt important i no  podiem perdre temps. Quan li vaig dir que per aquells viaranys no arribariem a les parades de Sant Jordi el follet va esclatar a riure. T’agraden els llibres? Em pregunta. A la meva resposta afirmativa li respon il·luminant unes paraules de la paret blanca: “un esperit escriu la teva vida”. Quin esperit, pregunto. Ja ho veuràs, és la seva resposta. I la foscor esdevinguè una altra vegada el boscatge de la passejada. Se’m feia llarga aquella nit i el somni feia més profunda la meva son. En un moment determinat, la meva ment s’il·luminà. Encara no m’havia aixecat i era  molt aviat. Les quatre del matí.  Mitja volta i el somni, una altra vegada, s’apodera de mí. Sembla que m’agafa la mà i esdevè la meva conmpanyia. I de cop i volta, davant els meus ulls, molts fulls en blanc. Són les pàgines del llibre que vols llegir. Però totes són blanques, no hi ha res escrit. Il·lusions tevés, em diu el follet. Quan l’aurora començava a il·luminar el nou dia, el follet, em donà un copet a l’esquena. A les parets de la teva caminada nocturna i havia les pàgines del llibre que vols llegir. No les has vista perque per llegir-les necessitaves una llum que només tens tu. Aixeca’t, obre els ulls, llegeix la teva ànima. El llibre que en somnis volies llegir, és la teva vida. Desvetlla’t i continua escrivint. No hi ha cap altra llibre al món per a tu més interessant que tu mateix. I els teus amics i amigues el poden llegir també. La teva imatge és el llibre que desperta curiositat perquè en els teus ulls, les altres persones hi llegeixen les pàgines d’una persona íntegra. Sigues humil, el llbre que volies llegir, l’estaves escribint mentre vivies en el món. T’agrada la biografia que has escrit. En somnis volies llegir-la. Ha estat traslladada a la biblioteca de la transcendència. S’ han realitzat els teus somnis. A les meves mans tinc el títol del llibre que somiaves: “Dues llums convergens en la meva vida”. I la darrera frase del llibre diu: la llum terrenal i la transcendent han convergit en llum eterna. Mentre llegeixo el llibre que tu volies llegir i el follet t’acompanyava penso que el millor llibre és la vida del ser humà.

dimecres, 19 d’abril de 2017

El regal d’una setmana poètica



Diumenge, Sant Jordi i festa del llibre i la rosa, serà el cim de la muntanya que desperta grans il·lusions, la cultura, essent la poesia un dels seus cims. La setmana en la que estem immersos i que faig meva amb la meva senzilla poesia em fa viure un munt de sensacions que m’agrada compartir. Perdoneu, amics, la meva gosadia i si ho penseu, el meu orgull. Hem sento protagonista per amistat des d’el silenci perquè se m’han ofert col·laboracions que eixamplen l’ànima.
El dijous, dia 20, la regidora de cultura de Bigues  Riells m’ha convidat a col·laborar en la festa de poesia que se celebrarà al centre Cívic a les 19 h. en homenatge a una poeta de la població amb el lliurament de premis del Concurs de Poesia celebrat en honor d’ella . El valor i la importància de la poesia será el tema de la meva intervenció, recordant una poeta de la renaixença que estiuejava a Bigues i Riells, Maria de Benlloch.
El divendres, dia 21, compartirè la Festa dels Jocs Florals de l’Escola ACESCO de Parets del Vallès, una escola que treballa molt la poesia i els seus alumnes participen en el Concurs de Poesia Escolar organitzat per Niu d’artt poètic i en el que demostren la qualitat del seu aprenentatge literari. Tenir l’oportunitat d’aprendre dels alumnes és un regal de la vida que no es pot perdre.
Dissabte 22, jornada de matí i tarde. El matí trobada d’escriptors locals i comarcals a la Porxada de Granollers per compartir els valors de la paraula escrita i presentar el teu darrer llibre, enguany GLOPS ERÒTICS DE SOSPIRS BÍBLICS. I la tarde participació en el recital de poesia a Lliçà de Vall a la Sala de Plens de l’Ajuntament amb motiu de la setmana cultural.
Dia 23, Sant Jordi, recital del més del Niu d’Art, que se celebra a la Plaça de la Vila a les 11’30 h. del matí participant en els actes de la Festa del Llibre i de la Rosa, organitzats per l’Ajuntament i presentació del meu llibre compartint-la amb companys del Niu d’Art.
Perdoneu-me la gosadia informant-vos d’on podeu trobar els meus dos darrers llibres de poesia. Qui ho desitgi, els llibres  ULLS DEL TEMPS PLOREN i GLOPS ERÒTICS DE SOSPIRS BÍBLICS els pot aquirir online sol·licitant-los a KIT-BOOK,servicios editoriales i en paper a les següents llibreries:
A Granollers: Llibreria la Gralla i Llibreria Buñuel
A Mollet: Llibreria ILLA
La Garriga: Llibreria Ostrogof
A Parets del Valles: Llibreria Imprempta Farrès i Llibreria Elefant
A Puigcerdà: llibreria Viladesau
A Palamós: llibreria La Gavina (Glops eròtics)
A Torellò: Llibreria Xicoy ( Ulls del temps)

divendres, 14 d’abril de 2017

L’infant de sorra, de Tahar Ben Jelloun



Lectura intensa per la tragèdia que s’intueix al transformar la identitat d’un ésser humà obligant al físic a acceptar un altre psíquic. Tragèdia per obligar a viure l’essència del sexe contrari. Viure en masculí, sacrificant el femení. I tot pel concepte religiós que una filla és una desgràcia i un càstig i un fill una benedicció. La dona sacrificada sense miraments fent de la filla un fill per via psicològica i física parodiant la llei de la circumcissió, aconseguint una imatge masculina però sense perdre els atributs femenins. El pare, orgullòs davant el seus, fa creure que el darrer fill és un mascle, quan en realitat era una nena, i que amb ella la benedicció de Déu havia entrat a casa seva. Destroçar la vida d’una filla, no significava res dolent per a ell, malgrat la mentida. Però la tragèdia es complica amb la mort del pare. La psicologia femenina exigia al suposat mascle el reconeixement públic de la seva veritat però les circumstàncies el posaven davant la paret de la possible comunicació i la conseqüent acceptació. La vida fou un calvari  en el procès de poder viure d’acord amb la seva realitat femenina i com desfer l’entrellat. L’infant de sorra, perquè es considerava talment com la sorra sense vida del desert, es movia en el seu desert vital per amagar la culpa de la perversió i assolir el dret que per naturalesa li pertanyia. Una dura lluita sentimental per palesar la veritat femenina i fer oblidar la mentida masculina. Una novel·la que convida a pensar en profunditat com poden pervertir la natura els finamentalismes religiosos. La lluita per defensar la veritat natural enfrontada a una suposada veritat sobrenatural es desenvolupava en el terreny d’una superioritat masculina sobre la femenina. Aquesta lluita genera un estat psicológic tan cruel que l’afectada nomès trova en la mort la seva segura possible victòria. La vida i la mort es donen la mà en aquest procès on es fa palesa la crueltat del fonamentalisme atribuint-se veritats que no ho són. La destrucció de la naturalesa d’un ésser humà és sempre fruit de la supèrbia de qui es creu superior als seus iguals. L’humanisne no és nomès mascle, és, a la vegada, masculí i femení. Una extraordinària novel·la que s’ha de llegir amb molta atenció portant-nos al concepte de la verdadera igualtat entre homes i dones.

dimarts, 4 d’abril de 2017

Trens rigorosament vigilats, de Bohumil Hrabal



La novel·la de l’escriptor Txec, ambientada en la II Guerra mundial, m’ha portat intensitat en la filosofia de la guerra amb les imatges de trens rigorosament vigilats per raons de la seva càrrega bèl·lica que palesava els horrors perpretats contra el vençuts o tal vegada per la voluntat de venjar-se eliminant-ne un que esdevè l’ambient de la mort de dos dels seus protagonistes. L’estació i els seus empleats protagonitzen una narració en la que els horrors compaginen amb les ganes de viure. No ha estat per a  mi una lectura fàcil per l’estructura que l’autor li ha donat al seu llibre i també perquè el diàleg em distreia del pensament que m’havia copsat. Una novel·la de la guerra que resumeix en la retirada els efectes negatius i les voluntats positives però que per raons contràries estronquen l’existència. Les darreres ratlles del llibre palesen obertament la voluntat de l’escriptor. “Fins al darrer moment, fins que vaig començar a perdre’m de vista a mi mateix, vaig estar agafat de la mà d’aquell mort, i per a les seves orelles, que ja no hi sentien, vaig repetir les paraules del cap d’aquell tren exprés que havia portat aquells desgraciats alemanys des de Dresden. –Us haurieu d’haver quedat a casa, sense moure el cul de la cadira”. Una expressió definidora dels horrors de la guerra davant el desig de viure.