El meu pensament em porta, sovint, a reflexionar sobre els treballs de cultura popular i els seus conreadors, escriptors, artistes i esportistes. Molts valors de les lletres, les arts i els esports no reben l’atenció que penso es mereixen. Potser no són genials en la forma, però, sovint, ho són en el fons. I el fons és la font i la humilitat la seva grandesa. Amb la mateixa humilitat he obert aquest blog.

divendres, 3 de gener del 2014

Sota el signe de Durga

Josep-Francesc Delgado, guanyador del premi nacional de literatura amb la novel·la “Sota el signe de Durga” posa davant dels nostres ulls una metàfora d’un profund sentit humà. L’argument real es basa en una escalada a l’Everest, la muntanya més alta del món, però la metàfora es troba en la muntanya de l’amor que és la més alta dels escaladors de la vida. L’altura de les dues muntanyes exigeix per ser escalades una gran intensitat en la força per dur a terme el projecte en el que els entrebancs i dificultats són  múltiples i sobre tot una intensitat més gran encara en la voluntat de tirar endavant. I aquest projecte brinda unes possibilitats extraordinàries per bastir una obra d’una narrativa que penetra l’ànima amb incrustacions poètiques d’una intimitat mística. La geografía de l’indret on es porta a terme el projecte i la humanitat de les persones de la regió són fonamentals perquè la narració desperti veritables emocions, com si verdaderament el lector fos un protagonista que respira l’aire pur i net de les muntanyes de l’Himalaya. L’autor del libre palesa una excel·lent habilitat per fer creïbles i viscudes les vivències que s’entrellacen amb moments i situacions en les que la vida i la mort són el fruits de l’amor. La presència d’un aire religiós, rival de l’aire de la natura, converteix les divinitats en un objectiu d’esdevenir déu o desea per part dels protagonistes. El respirar religiós d’una filosofía índia se sent i es palpa en cada página i dóna fe de l’heroicitat de les persones que desafíen la muntanya i dels nadius que els acompanyen i fan de guies. És extraordinària l’habilitat de l’autor per moure’s entre les forces naturals i religioses d’un país que fa del cim més alt un objectiu de ser. I en el bastiment d’aquesta estructura juga amb les característiques dels protagonistes contraposadxs a les dels nadius i amb una relació racionalment estructurada entre civilitzacions diferents ens ofereix una lectura veritablement enriquidora culturalment i humana. La lectura és interessant per intensa i a la vegada recreativa en el doble sentit de la paraula, passar-ho bé i crear la própia imatge.