Un llibre excel·lent, no només per la qualitat literària sinó
més encara per la filosofía de la història que s’hi endevina. Un exemple de
qualitat literària ens el dóna el paràgraf que transcric que conté unes
boniques figures poètiques:”Lin Zin sonrió por un momento cuando ya en la calle
todo parecía una pinzelada puntillista de sombreros cónicos de paja trenzada y
un montón de pies corrían como máquinas de coser”. L’argument, presentat en
forma de conte, basteix una novel·la curta de caire històric amb un rerefons de
la filosofía budista remarcant la qüestió de la reencarnació. Aquest tema d’arrels religioses és molt important per
entendre el desenvolupament de la narració i millor encara, el cim extraordinari
del final. El protagonista és un concertista d’ocells que viu una història
amarga, trista i cruel amb un final molt significatiu. Un procès de la
filosofía budista. Però, qui és un concertista d’ocells?, em pregunteu. A casa
nostra és molt sovintejat veure pels carrers persones amb gàbies d’ocells. En
la curta novel·la el concertista és un ocellaire amb una característica molt
particular: l’habilitat d’ordenar un orquestra ocellaire distribuint les
gàbies, com qui distribuix la col·locacció dels músics en un concert amb prou
habilitat per canviar-los de lloc quan la música ho requereisx. Lin coneixia
cada ocell i gàbia amb els secrets i formes per aconseguir que el conjunt
d’ocelles engabiats cantin i obsequiin amb un excel·lent concert. L’autor d’aquest
llibre és un escriptor moltg hàbil. De bell antuvi ens presenta un avi amb la
seva néta que li demana li expliqui un conte d’ocells concertistes. Cal que el
lector pari esment en el protagonista del conte perquè quan arribi al final de
la lectura se n’emportarà una sorpresa d’impacte. La narració-conte no és una història
de flors i violes perquè el temps i l’indret són escenaria d’una guerra. I és
precisament la guerra que ens posa en situació d’entendre el treball del
concertista d’ocells. Dues frases ens ajudaran a treure’n consequències: “Els
ocells t’ho sabran agraïr” i “la gratitud base de les relacions socials”.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada