El meu pensament em porta, sovint, a reflexionar sobre els treballs de cultura popular i els seus conreadors, escriptors, artistes i esportistes. Molts valors de les lletres, les arts i els esports no reben l’atenció que penso es mereixen. Potser no són genials en la forma, però, sovint, ho són en el fons. I el fons és la font i la humilitat la seva grandesa. Amb la mateixa humilitat he obert aquest blog.

dilluns, 17 de març del 2014

CLUB GEL PUIGCERDÀ, SOTS CAMPIÓ D’ESPANYA

Falten uns dos anys per conmemorar el seixanta aniversari del primer partit d’hoquei sobre gel disputat a Puigcerdà. Va ser un 3 de febrer de 1956 sobre la superficie gelada del llac ceretà. Tres exalumnes del Col·legi de Puigcerdà, que en aquells anys s’introduia la pràctica d’aquesta esport a la Cerdanya, i un servidor responsable esportiu del centre escolar esmentat, el dissapte dia 15 de març de 2014 vam assistir a la celebració del partit Clug Gel Puigcerdà – Escor Barh, en el que els ceretans vam forçar amb la seva victòria un altre partit defensant les seves aspiracions al campionat, que darrerement es va inclinar a favor dels bascos. Ser espectadors cinquanta vuit anys desprès del primer partit li donava a la nostra presència un valor afegit històric de continuitat. Óbviament que vam aplaudir molt contents la victòria del Puigcerdà que va lluitar contra un gran adversari i contra fets esportivament poc o gens plausibles. Tractrant-se d’un partit en que estava en joc el títol de campió d’Espanya se’m feia incomprensible la no presència de cap directiu de la Federació Espanyola, com tampoc de la Catalana, acompanyant a l’alcalde de la ciutat i a la presidenta del Puigcerdà. Aixó només té una explicació el poc interés de l’esport per l’esport. El segon tema que em va copsar  i fort fou un arbitratge massa permissiu amb el joc violent, l’ hoquei sobre gel és dur, però no violent i molt menys comprensible quan l’equip arbitral el formen quatre col·legiats, que ho trobo molt bé, però no tant quan la seva presència sembla una exhibició de patinatge. Els jugadors del Puigcerdà es buidaren per guanyar el partit lluitant contra decissions massa desfavorables per permissives, unes, i per adverses, unes altres. Deixant de banda alló que no és esportivitat, i parant esment en l’esport en ell mateix, la presència de tres exjugadors majors de setanta anys i d’un pedagog promotor, de més de vuitanta, donant fé d’una historia d’un gran club d’esports d’hivern esdevenia ser un testimoni que reclamava més atenció no només envers l’esport del gel sinó també en vers els clubs i les seves gestes que li donen vida i creen afició. A Puigcerdà la nota negativa la va donar la federació i els mitjans audiovisuals. Per avui n’hi ha prou d’esmentar-ho. En una altra oportunitat possiblement s’obri un debat. Per avui, encoratjar al Club Gel Puigcerdà, que el sento meu talment com jo fos el seu pare i la seva mare. Endavant Club Gel Puigcerdà.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada