M’ha sorprès el resultat, perquè conec molt bé l’equip, i la
sorpresa tant pot ser per haver perdut la final com per la possibiltat de
guanyar-la. Estic segur, que vista la trajectòria del torneig, el favorit era
el BM Granollers Infantil. Però el fet d’haver derrotat al mateix equip en les
semifinals, s’els hi convertía en el pitjor adversari. I així ha estat. I penso
que la victòria dels navarresos ha estat justa. Els quatre partits guanyats que
els han portat a la final són una demostració de la qualitat dels granollerins.
I aleshores, què ha fallat? No he vist el partit, però m’ho imagino. Ha faltat
coordinació entre els jugadors força i els jugadors cervell. Aixó no vol dir
que hi hagi mancat voluntat. Potser n’hi ha sobrat. Imagino que els de
Granollers, en aquesta final, no han jugat com un conjunt. Però, és bo aquest
resultat? De cara a un futur és boníssim. Els hi cal aprendre molt encara si
volen ser els futurs jugadors del BM Granollers. Hi ha fusta. Però alló que
falta, potser, és la intel·ligència per entendre alló que és un equip
conjuntat. És veritat que están en el camí. És veritat que si assimilen la
lliçó esdevindran un equip de futur, com el dels grans moments del BM
Granollers. Corregir, no vol dir renyar, sinò millorar. La humilitat i la
senzillesa no són enemigues de la voluntarietat de victòria. Jo tinc fe en tots
els jugadors de l’Infantil A. del BM.Granollers i estic convençut que el
Torneig de Pamplona ha estat una molt bona lliçó per encarar la fase sector del
Campionat d’Espanya i que hi poden donar la sorpresa. Endavant, campions, amb
derrotes es fan els grans equips.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada