El meu pensament em porta, sovint, a reflexionar sobre els treballs de cultura popular i els seus conreadors, escriptors, artistes i esportistes. Molts valors de les lletres, les arts i els esports no reben l’atenció que penso es mereixen. Potser no són genials en la forma, però, sovint, ho són en el fons. I el fons és la font i la humilitat la seva grandesa. Amb la mateixa humilitat he obert aquest blog.

dijous, 29 de maig del 2014

ÀNGELS DIAZ

“Petites històries” per estimar la pintura
Les vocacions no tenen data, neixen en el temps quan sorgeix un enamorament de la bellesa i de la veritat. I es manifesten amb el plaer de sentir el goig de l’acaronament de l’esperit de la natura. Un acaronament que s’extasia davant les mil i una formes de sentir en l’interior de la persona la necessitat de l’expressió d’una passió. Passió que li demana a la intel·ligència capacitat per interpretar dignament els seus sentiments. Àngels Diaz ha despertat al món de la bellesa desde la mirada. Els ulls parlen al mateix temps que fant poesía i l’entusiasme de l’artista ha sentit la intimitat de l’alè que neix en l’interior de la  mirada i ha escrit els seus poemes cromàtics que presenta al Centre Cultural La Roca. L’exposició, la primera de l’artistaa vallesana, esdevé un viatge intercultural, convidat a gaudir-ne per la manera de mirar, bàsicament, de la cultura índia. Els ulls parlen poèticament des de la interiorització i des de la exteriorització, agermanant l’objecte observat. Contemplació i comunicació cromática d’una realitat humana que amb la mirada projecta horitzons de sublimació. Els objectius són clars, les interpretacions subjectives il·lusionades que des d’uns inicis d’aprenentatge  catapulten a futures auscultacions de les interioritats de la persona i de la matèria. Un repte artístic per desenvolupar aquelles capacitats amagades de les persones que hi són i quan es descobreixen, enriqueixen la imatge, encomanen il·lusió i en el diàleg artístic hi trobes el teu autèntic “jo”. L’art ajuda a conèixer-te millor cada dia. Una exposició que del diàleg en fa un procès d’amistat i un camí de solidaritat. El futur és esperançador, les bases hi són i la intel·ligència i la passió hi creuen. Petites històries per estimar la pintura és el primer  capítol d’una història que amb la técnica assolida, l’amor a la bellsa i la passió per la veritat faran el camí, cada pas, més estimat i més intensament viscut.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada