El meu pensament em porta, sovint, a reflexionar sobre els treballs de cultura popular i els seus conreadors, escriptors, artistes i esportistes. Molts valors de les lletres, les arts i els esports no reben l’atenció que penso es mereixen. Potser no són genials en la forma, però, sovint, ho són en el fons. I el fons és la font i la humilitat la seva grandesa. Amb la mateixa humilitat he obert aquest blog.

dimecres, 16 de juliol del 2014

DESIG EN LA FOSCOR


Nit basardosa
conrea creus en camps de blat,
somnis d’un crit

de fe maltractada per la por.
L’aigua, dins la foscor,

alena esperances perdudes.
Feixucs, els peus,

sobre catifa de fulles humides,
no avancen.

La fita blanca endevinada,
feta trossos per un llamp,

perdé la consciència de la mort
oblidant la divina fe de vida.

Cega, la ment,

renega de l’avui i del demà
i amb una veu ronca increpa

la possible realitat del més enllà.
Existeixes, Déu?

Els meus peus ensopeguen creus en el camí

que el cor odia
i el desig de ser etern vol estimar.

 M’horroritza

ser ignorant i no conèixer

el sentit de la llum del dia i de la nit.
La foscor obnubila la mirada,

encega la llum, contemplació dels ulls
i la meva ment en blanc

respira fragàncies d’un pensament futur.
Existeixes, Déu?

Per què m’abrusa un desig d’eternitat?
La ment  no té resposta,

el cor em diu:
Déu et vol etern, al seu costat.

La basarda esdevé transparència,
conrea estrelles en el cel blau,

somnis d’un desig
de la fe recuperada per l’amor.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada