Perfum d’una flor

No em diguis que m’estimes
si les paraules no són perfum
d’una flor,
no m’abracis.

 Es més dolça la punxada d’una espina

del roser
per què els pètals enfolleixen la mirada
quan la paraula en veu baixa
no sap explicar l’amor.

 No em diguis que m’estimes

i els teus llavis glacen les galtes,
no m’abracis.

 Llàgrimes dels ulls regaran el jardí

i una rosa dirà: díga-li que l’estimes
perquè els sospirs són perfums d’una flor.
Abraça’l.