El meu pensament em porta, sovint, a reflexionar sobre els treballs de cultura popular i els seus conreadors, escriptors, artistes i esportistes. Molts valors de les lletres, les arts i els esports no reben l’atenció que penso es mereixen. Potser no són genials en la forma, però, sovint, ho són en el fons. I el fons és la font i la humilitat la seva grandesa. Amb la mateixa humilitat he obert aquest blog.

dimecres, 12 de març del 2014

EL DINOSAURE i LA SEQUOIA, d’Hermínia Mas, il·lustracions de Francesc Rovira


Un conte pensat per a nens però fa que els grans pensin. Amb la senzillesa d’una narració infantil, d’una manera alegórica, insinua una lliçó de civisme davant conductes insolidàries i agressives. L’elecció dels protagonistes principals, el dinosaure, els arbres, el vent i la sequoia, demostra un aprofundit sentit pedagògic i  un bon coneixement de la psicología humana. Les il·lustracions, amb traç segur i cromatisme ètic i estètic, hi aporten el valor afegit de fer més comprensiva la lectura. Llegit atentament, podem treure’n l’ensenyança que no sempre la llei del més fort se surt amb la seva. Una de les lliçons més convivencials rau precisament en com el diàleg i l’agilitat mental poden superar obstacles que semblen inamovibles. La força orgullosa i maltractadora simbolitzada per un dinosaure, els arbres, els persguits i befats i el vent, el bon conseller són tres personificacions definidores i significatives. Aquest és un conte per llegir en família i comentar-lo  demanant opinions als petits i grans. En el fons és una aguda crítica social que denuncia els deseqjuilibris provocats per la força absolutista del poder. Però, a la vegada, insinúa com se li pot fer front amb possibilitats.  Els maltractats, si malgrat la por, són capaços de parlar, dialogar i pensar tenen tots els trumfos a la mà per vèncer. El vent, invisible, sìmbol de la intel·ligència, és un bon estratega. Troba la manera d’enfrontar l’orgullós dinosaure amb un arbre que sense estridències, només responent a la insolència amb paciència, saviesa i humilitat, acaba vencent i fent-li caure la cara de vergonya a l’insolent maltractador. Un gran tema que desenvolupa una gran lliçó perquè pares i avis la comentin amb fills i néts. La coordinació de la intel·ligència i la paraula amaga un poder extraordinari amb resultats positius impensables.

 

Seleccions Catalanes

La pàgina web de la Plataforma pro seleccions catalanes em convida a divulgar dos esdeveniments importants de l’esport català a nivell internacional. Sense fer soroll i treballant per Catalunya actualment unes vint federacions catalanes i escaig tenen el reconeixement internacional i formen part de les respectives federacions internacionals. Les notícies positives d’avui són:

A.- La Selecció Catalana d’Esquaix participa en el Torneig de les 6 nacions a Andorra amb  França, Noruega, Portugal, Suècia, Escócia i Catalunya.

B.- Campionat del Món de Korfbal. La Selecció Catalana hi participa. Se celebren als Paísos Baixos del 14 al 16 de març d’enguany.

Dues notícies molt positives d’abast internacional, mentre l’Estat Espanyol sanciona amb 3000€ a uns joves que a les portes de Mestalla abans d’un partit amb particicpació catalana cantaven Els Segadors.

dilluns, 10 de març del 2014

LA PREGÀRIA DELS ANIMALS

Per l’Ermità de Samalús II (Enric Gelpí)
Paco Candel autor del próleg titolat L’ORACIÓ DE PACO CANDEL PER A L’ENRIC GELPÍ, començava d’aquesta manera: “Dé meu: Jo no tinc pas l’ambició de voler ser més que els meus germans els animals, però tampoc no voldria – si m’ho permeteu –ser menys que ells. Si Tu has fet el miracle que et resin i t’invoquin aquests germans – tot i que són irracionals –i que ho facin a través del germà Gelpí, deixa’m que jo també ho faci pel meu cantó, ja que, encara que sigui agnóstic, també sóc racional i racionalista.”Aquest llibre va sortir a la llum l’any 2000 i avui en queden amb prou feines una dotzena que podeu trobar a la Paperaria SÓNIA del C/ Roger de Flor, de Granollers. Gelpí era un enamorat de la natura, vivía al seu bell mig en una part boscosa de Samalús. En contacte amb bestioles del bosch va descobrir en elles la relació d’una intimitat natural que esdevenia oració. Els animals i les plantes també resen al seu creador. Més de cinquanta oracions, corresponents a més de cinquanta dibuixos de bestioles que també estimen al Senyor.

Fa pensar l’oració de la serp que reconeix “la vaig fer molt grossa. Accepto amb resignació la maledicció Bíblica. Però, quan tot s’hagi acabat i la fi dels temps haurà arribat, oblideu el passat, doneu-me peus per caminar i ales per volar cap a vos, per lloar-vos eternament. Amen”. Un llibre d’una neta mística natural que ens porta de la mà a saber llegir la natura i reconèixer els lligams que ens hi agermanen. Un llibre per llegir amb l’avi a la vora del foc, sota l’ombra d’un arbre o escoltant el qui-qui-ri-quí dels galls. Un regal dels néts als avis o dels avis als néts amb motiu d’aniversaris i festes onomàstiques.