El meu pensament em porta, sovint, a reflexionar sobre els treballs de cultura popular i els seus conreadors, escriptors, artistes i esportistes. Molts valors de les lletres, les arts i els esports no reben l’atenció que penso es mereixen. Potser no són genials en la forma, però, sovint, ho són en el fons. I el fons és la font i la humilitat la seva grandesa. Amb la mateixa humilitat he obert aquest blog.

dimarts, 23 de desembre del 2014

JOAN VILA GRAU EXPOSA AL CASINO DE GRANOLLERS

Curiosament la pintura exposada es força diferent de l’artista de Sabadell del mateix nom, pintor i vitraller, responsable dels vitralls de la Sagrada Família. Joan Vila Grau que exposa al Casino és fill de Granollers i la seva pintura es mou en dos models de figuració en els que el cromatisme produeix una sensació de dos estils diferents però el traç ens manifesta que són ambdós d’un mateix artista. Tant en una tendència com en l’altra el cromatisme és net i atractiu despertant emocions d’una suavitat molt delicada al costat d’una altra més impactant. Crec, però, que és el dibuix el responsable de l’estil personalitzat amb una intencionalitat clara d’impactar. La intensitat cromàtica més tènue i suau defineix una figuració d’influències abstractes, mentre la més impactant s’inclina per una figuració d’insinuacions fotogràfiques, insinuacions que no van més enllà per què el dibuix no ho permet. Les pintures més paisatgístiques busquen la complicitat del moviment i del repós per crear una atmosfera d’espais de convivència i les més figuratives volen definir caràcter en la imatge. Una exposició amb un llenguatge marcadament cromàtic, definit per intensitats, amb l’objectiu de crear vida en la composició de les pintures.