El meu pensament em porta, sovint, a reflexionar sobre els treballs de cultura popular i els seus conreadors, escriptors, artistes i esportistes. Molts valors de les lletres, les arts i els esports no reben l’atenció que penso es mereixen. Potser no són genials en la forma, però, sovint, ho són en el fons. I el fons és la font i la humilitat la seva grandesa. Amb la mateixa humilitat he obert aquest blog.

divendres, 16 de gener del 2015

EXPOSICIÓ “ELS SOMNIS, NOMÉS SON SOMNIS”, DE JESÚS COSTA

“La vida es sueño” de Calderón de la Barca amb la seva afirmació de “los sueños, sueños són” ha estat la font d’inspiració de l’exposició que es presenta a Can Ramis, de Sant Celoni, amb el rerefons de la filosofia de l’artista, polític i escriptor gallec Castelao. L’exposició convida a diferents lectures però sempre des d’una visió crítica de l’existència. I és precisament la figura de l’ull que marca la intencionalitat del missatge. Una mirada sobre diferents aspectes de la vida i la problemàtica que se’n deriva. L’art en mans de Jesús Costa esdevé un constructor de crítica positiva de la societat posant al descobert alló que no hauria der ser per  buscar-li solució. Des de la vessant de l’observació l’ull simbolitza la mirada, la física, la psicológica, la cultural,sobre el present per endevinar un futur. La mateixa concepció de la composició i el seu tractament cromàtic apareix amb tota la força poètica d’alló que és el singular i el plural i de la interelació existent entre els dos conceptes. Dibuixar un somni, les llàgrimes de Déu, per exemple, insinúa una causa i uns efectes que al convertir-lo en art, assoleix una categoria singular d’existència, perquè el cromatisme sempre convida a la transcendència. I és precisament la transcendència, el concepte exigent de la vida. I la vida quan de veritat és vida, esdevé la gran obra d’art de l’univers. Denunciar, criticar, pronosticar artísticament esdevé el moment positiu de descobrir en l’interior humà la força d’atracció del més enllà. És el punt infinit que busquen les manifestacions artístiques. I és extraordinari comprovar com la humilitat del ser és la base de l’existència més exigent. En una paraula, l’art de Jesús Costa és vida.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada