El meu pensament em porta, sovint, a reflexionar sobre els treballs de cultura popular i els seus conreadors, escriptors, artistes i esportistes. Molts valors de les lletres, les arts i els esports no reben l’atenció que penso es mereixen. Potser no són genials en la forma, però, sovint, ho són en el fons. I el fons és la font i la humilitat la seva grandesa. Amb la mateixa humilitat he obert aquest blog.

dissabte, 11 d’abril del 2015

EL CADET B DEL BM GRANOLLERS, CLASSIFICAT



El BM Granollers continua engreixant el seu compte de rècords. El darrer l’ha assolit l’equip cadet B, aconseguit que el BM Granollers classifiqui dos equips per jugar el Campionat d’Espanya. El darrer partit, i decisiu, no ha estat, precisament un model de tècnica depurada, per que més aviat ha estat força pobre. Les raons les han d’analitzar el tècnics i els jugadors. Hi ha  moltes preguntes a fer i respondre. Però, seriosament, ha estat el guardó que per la seva trajectòria i la seva evolució esportiva, els jugadors es mereixien. El partit ha estat un autèntic calvari sobre tot pels familiars i amistats dels jugadors que no ho veien gens clar. És veritat que l’esperança és allò que no es pot perdre mai. I els minuts finals han estat providencials, d’una manera especial els dos minuts a un jugador contrari quan el Granollers ja jugava en inferioritat i la diferència, encara que favorable, podia canviar per raó de segons. Una mica de sort l’han tinguda, però cal dir, que l’han buscada. Remuntar una diferència de 6 gols d’un partit de nervis, com el que jugaven per les conseqüències que suposava, és un mèrit que cal anotar en el compte positiu malgrat les massa errades, algunes d’elles força incomprensibles. Estic content per la victòria perquè és un premi a la trajectòria, però els hi recomanaria que fessin una anàlisi d’allò que han jugat i no haurien d’haver fet. La primera part, ho dic amb dolor i franquesa, és una demostració de com no s’ha de jugar. Una de les errades més freqüents, la precipitació responsable de molts trets a porta fallits o mal dirigits; una altra, una defensa massa permissiva amb uns posicionaments que facilitaven el tir a porta del contrari; un oblit dels extrems, tant a l’hora de donar joc als de casa, com de marcar al contrari; alguns jugadors juguen d’esquena a l’equip i centren l’atac apilotant jugadors en l’espai de la pena màxima, no obrint-lo; una de les lliçons que vaig aprendre de les lectures de tècnica esportiva rau en el fet que tots els jugadors en cada moment de joc i ocupin el lloc que ocupin, el seu camp visual ha de captar tots els companys, i aquesta condició no complerta ha portat moltes errades. No és la meva intenció ser negatiu, m’estimo massa l’handbol granollerí amb un afecte especial al Cadet B., que estic segur que aconseguirà molts èxits i donarà molt bons jugadors al primer equip i a l’handbol granollerí i català. M’ho he passat malament durant el partit perquè no han jugat com saben i poden. Estimen el seu esport i aprendran les lliçons pertinents d’aquest partit per millorar i no repetir errades. I ho faran perquè en la fase del Campionat d’Espanya volen arribar molt lluny. Endavant, cada partit es guanyi o perdi és una lliçó, apreneu-la futurs campions.

La poesia, medecina de l'autisme

La força de la creativitat de la poesia en la configuració de la societat és un potencial no massa integrat en el món de la medecina, quan en l'art dela teràpia esdevé un instrument indispensable. La paraula poeticid a primer cop d'ul causa una sensació no massa agradable, però si anem al moll de l'os el poeticidi esdevé una activitat poètica per guarir una malaltia, matar la malaltia poèticament. No és indispensable ser poeta, que escriu poemes, sinó poeta que viu la poesia que alena l'esperit de totes les persones i aconseguir que també ho fassi en les persosnes malaltes spíquicament és un art de la creativitat humana. I en aquesta vessant tots podem ser artistes i si ho som la societat ens ho agrairà. Un recital de poesia és un alè d'esparaça d'una societat qude respira salut i  humanitat.

dimecres, 8 d’abril del 2015

A/B galeria d'art: exposició petit format

Exposició que em recorda moments molts agradables d'entrevistes i comentaris amb els artistes del galeria en els anys que la dirigia el Sr. Antoni Botey, pare del Josep, que era un pou de ciència de la història de l'art i tenia una visió ràpida en relació al futur de joves artistes, alguns dels quals es poden llegir en la relació dels participants en l'actual exposició, en la que hi fiugura una excel·lent participació dels artistes de Granollers i del Vallès Oriental. Una exposició que mereix la visita de tots els amants de les arts plàstiques. Aquesta exposició em fa pensar en les xerrades amb el Sr. Antoni Botey, que fou per a mi un extraordinari mestre en el món de l'art.

COSAS SUELTAS, de Luis Casasín Piqueras



Luis Casasín, veí de Granollers, autor del llibre de poemes que presento, n’escriguè un de narrativa, titulat INFANCIAS PERDIDAS (El pequeño rebelde) i en els dos llibres descobrim un escriptor rebel, denunciador d’injustícies i obert defensor de la llibertat. Amb un llenguatge col·loquial i directe, el seu lèxic no defuig la vulgaritat si s’escau perquè allò més important és el missatge. Es podrà estar d’acord o no amb les seves idees i la defensa que en fa però allò que és fins i tot passional rau en la veritat de les relacions humanes. El seu poemari, com el seu llibre anterior, ens presenta una persona testimoni d’injustícies políticament recolzades per la victòria de les armes en una guerra civil. No amaga la seva animadversió envers el dictador i denuncia barbàries patides per gent senzilla i humil i gent que va perdre la guerra. Els seus poemes són densos, plens de sentiments humanitaris i acusadors implacables del poder, com ho palesen aquests versos: “ El poder se arrastra / por los alquitranes de la miseria,/ busca a un hombre corriente,/ persigue su libertad y lo atrapa,/ clava sus dientes de ley homicida / en un mínino rincón de su alma,/y le arroja una cosecha de hambre; la càrcel lo absorbe”. No opinarè sobre la qualitat de la seva poesia que la considero popular però sí em trec el barret davant la gosadia defensora de la llibertat de les persones, dels pobles i de Catalunya a qui dedica aquests versos:”¡Ay, Catalunya, latente!, /boca de justicia:/ clamor caudal,/ inundo recorrido gozoso,/ despliegue de pueblo, / sentimiento hecho / a golpe de senyera brava / de cuyo enarbolar àvido,/ hace de las rudas piedras / estelares caminos,/ y de las voces llanas,/ una revolución paciente / sobre tu indomable latido”. I acaba el poema amb un ¡Àlzate, Catalunya, brava!. I en l’exposició de les seves idees i sentiments dedica poemes a persones amigues, situacions diverses, paisatges, emocions i no hi pot faltar la mort. El prologuista ens sintetitza l’argument del llibre amb aquestes paraules:”Es la suya, una poesía expandida emocionadamente sobre la memoria de los vencidos en aquella guerra infame planeada ya desde su inicio por los vencedores como una guerra de exterminio, una guerra en la que más de dos cientos mil homnbres y mujeres fueron ejecutados extrajudicialmente por el régimen franquista.” Un llibre que val la pena llegir no només per la forma i el fons sinó també per aquell cuc que rosega les consciències quan amb la llengua castellana es defensa la independència de Catalunya. No és únic, en conec algun més.

dimarts, 7 d’abril del 2015

PRESENTACIO A CAN RAJOLER DE "FOSCA NIT"



El Niu d’Art Poètic de Parets del Vallès presenta el darrer llibre del poemari FOSCA LÍMIT, d’Esteve Plantada, d’arrels paretanes. Un poemari dens que penetra els límits dels camins i dels protagonistes, persones, de la història, a tots nivells. Uns límits, que tenen accents d’infinit, i que defineixen realitats de la humanitat en el món. La paraula FOSCA li afegeix un valor de penombres, penombres que poden denunciar tota mena d’accions, algunes d’elles força desagradables. Reflexionar des de la poesia sobre les problemàtiques des de la foscor és un exercici de filosofia humanista amb moltes preguntes, per què, on, com., quan però sempre amb el rerefons que respira la paraula. Un poemari, que cal llegir, sense presses i per reflexionar. Des de la foscor també es pot arribar a la llum. Caminem o ens poden fer caminar a les fosques, però al final sempre surt el sol.

ACTIVITATS MARIA GRÉVER