El meu pensament em porta, sovint, a reflexionar sobre els treballs de cultura popular i els seus conreadors, escriptors, artistes i esportistes. Molts valors de les lletres, les arts i els esports no reben l’atenció que penso es mereixen. Potser no són genials en la forma, però, sovint, ho són en el fons. I el fons és la font i la humilitat la seva grandesa. Amb la mateixa humilitat he obert aquest blog.

dilluns, 11 de maig del 2015

HAS CREUAT LA LÍNIA D’ARRIBADA



En una de les darreres etapes de la teva cursa et vaig conèixer. Et vaig comprar el teu llibre “PILOTO DE UN CÀNCER” i el teu somriure em va il·luminà la mirada. Me’l vas dedicar a mi i a la meva companya amb aquestes paraules “Carme i Joan! Seguir donant guerra! Sou genials! Una forta abraçada!”. Amb el teu exemple i el teu llibre seguiràs donant guerra. La guerra que ensenya a pilotar exemplarment la vida. En el capítol titolat “EL EJÉRCITO” hi vas escriure aquestes paraules: “Tengo a toda una tropa caminando conmigo siempre y la palabra que mejor les define es la AMISTAD”. Ara tu  capitaneges des de la benaurança absoluta la tropa. Li has deixat una filosofia de pilotatge en el teu llibre. La malaltia no és altra circumstància que un entrebanc que en la nostra cursa no ha de servir per perdre sinó per guanyar i ara tu ets el pilot guanyador que dóna la volta d’honor embolcallat amb la bandera de la victòria, aquella bandera que sense paraules parla constantment de felicitat eterna. Ara no ets pilot, els pilots són efímers, ara ets triomf. Quan vaig acabar la lectura del teu llibre em va dominar un desig intens de tonar-te a saludar per parlar i aprendre a pilotar. No ha estat possible, però la lliçó me l’has donada i espero posar-la en pràctica. “Vivir contracorriente” és una llum resplendent per què les aigües del riu et porten a la font que reparteix vida i aquesta font ara ets tu. Tu ets vida. Aquella del Jo etern. L’amor, que es practica estimant els altres.

ESPOSICIÓ DE MARIUS GOMEZ


diumenge, 10 de maig del 2015

ROSA PERMANYER A LA GALERIA ARTEMISIA



Una exposició verdaderament refrescant i il·lusionadora amb el tractament  cordial que en fa de la natura. El moviment en l’espai d’unes fulles o unes papallones creant un poema plàstic amb el blanc, el vermell i el negre. El negre de la realitat consistent, el blanc de la transparència de la veritat i el vermell del missatge que impacta. Un impacte visual que interioritza integrant en el tot el ser, el fer i l’estar. És art, fa il·lusió i està en la mirada. Rosa Permanyer ultrapassa la realitat, la poetitza espiritualitzant-la i la interioritza en l’emotivitat. Dues imatges en diferents vibracions, fulles i papallones, però amb dos missatges artístics i poètics perquè les fulles dels arbres en moviment són els dits de la natura que polsen les notes del vent i el de les papallones que volen transportades per la música de l’espai. Una
pintura que crea il·lusió, que porta missatge i que dialoga obertament. Una diàleg acompanyat en l’acte inaugural per les notes de la guitarra de Rafel Sala desvetllant les tonalitats musicals dels colors en una demostració del globalisme existent entre les belles arts. És el despertar la musicalitat una de les qualitats definidores de l’exposició que Rosa Permanyer, de Caldes de Montbui, presenta a la Galeria d’art ARTEMISIA de Les Franqueses del Vallès.