El meu pensament em porta, sovint, a reflexionar sobre els treballs de cultura popular i els seus conreadors, escriptors, artistes i esportistes. Molts valors de les lletres, les arts i els esports no reben l’atenció que penso es mereixen. Potser no són genials en la forma, però, sovint, ho són en el fons. I el fons és la font i la humilitat la seva grandesa. Amb la mateixa humilitat he obert aquest blog.

diumenge, 28 de juny del 2015

Ramón Bufí, un artista amb personalitat



La Galeria d’Art ARTEMÍSIA, de Les Franqueses del Vallès amb la col·laboració de l’Ajuntament presenta una exposició antològica d’un artista vallesà amb una personalitat molt marcada. Aquarel·lista, pintor a l’oli, dibuixant i gravador, i en totes aquestes modalitats excel·leix. Darrerament hi ha afegit la d’escriptor amb temàtiques molt properes i els seus llibres, com les pintures, ens donen una definició de l’humanisme que s’hi respira en els seus treballs. Les primeres obres que vaig conèixer foren aquarel·les amb una expressió lineal i cromàtica força urbana, no debades aleshores treballava en dissenys per a arquitectes. Però l’obra que em va impactar i senzillament enamorar fou la seva pintura d’un impressionisme excel·lent fins al punt que per a mi era el màxim representant del Vallès en aquesta tendència. Òbviament les seves pintures obeïen les normes impressionistes fent viure el moment natural del paisatge. Bufí és un especialista en descobrir missatge artístic en els paisatges on molts de nosaltres no hi veiem res d’extraordinari. El seu alè artístic capta les aromes més amagades dels entorns i de les persones. A la seva pintura impressionista li segueix el dibuix a la cera o el guaix, modalitat en la que compartia mèrits amb Donat Puig, i ambdós esdevenien especialistes conjuntament amb Joan Abelló. Però Ramon Bufí és un esperit inquiet i el progrés és norma en el seu art i ens en dóna una excel·lent demostració amb els gravats. La mostra que presenta a Les Franqueses és una prova del valor cultural i artístic de l’amic Bufí. Traç segur, expressió anímica que és molt més que un experiment personal, és un diàleg en el que l’amic de l’art si pot sentir integrat. Perquè l’art és el diàleg de l’artista. La natura i el seu entorn reflectit en cada ser humà. L’artista és el pedagog i l’alumne el descobridor, i pedagog i alumne éssers privilegiats de la natura.