El meu pensament em porta, sovint, a reflexionar sobre els treballs de cultura popular i els seus conreadors, escriptors, artistes i esportistes. Molts valors de les lletres, les arts i els esports no reben l’atenció que penso es mereixen. Potser no són genials en la forma, però, sovint, ho són en el fons. I el fons és la font i la humilitat la seva grandesa. Amb la mateixa humilitat he obert aquest blog.

divendres, 11 de setembre del 2015

Parets és la meva llibertat





La música de les fulles dels arbres,Parets és la meva llibertat
arpes premudes pel vent,
és germana de la lletra del poema paretà.
Tots els matins al despuntar l’alba
la llum del sol convida a llegir la història.
 Carrers i places
 són capítols escrits
amb tinta vermella d’odis criminals,
amb tinta groga d’esforç i treball,
amb tinta verda, esperança d’un futur més dolç,
amb tinta negre, testimoni permanent de llibertat,
amb tinta transparent, futur d’un amor infinit
i les aus del riu Tenes cada dia musiquen la vida.
La fada, escriptora de  la vida de Parets,
 diu fluixet a l’orella:
 amb sacrifici, treball i amor
Parets és la teva llibertat
si arrisques i no tems la mort,
com feren els veïns que, en  guerra injusta i criminal,
 moriren d’un tret a la vora dels camins,
i aquells altres que l’odi de postguerra
assessinà al camp de la bota prop del mar.
 La  mort sublimà la seva llibertat.
La fada ha escrit, en la diada d’avui, amb lletres d’or
en el cel blau del Vallès Oriental:
Parets és  lliure,
quan cada ciutadà amb l’exemple crida fort
Jo sóc llibertat.

dilluns, 7 de setembre del 2015

100 anys del bàsquet a Catalunya

Una exposició d'un esport molt arrelat a Catalunya, procedent d'Amèrica de la mà d'un pare escolapi que al tornar de Cuba, on complí la seva missió pedagògica, va comprendre que l'esport de la cistella era un esport d'una gran força pedagògica de cara el jovent. I fou Catalunya la introductora del Bàsquet a Espanya. Un exemple més del paper capdavanter que Catalunya juga i ha jugat en el camp de la cultura i de l'esport.I fou una escola, l'Esscola Pia de Sant Anton de Barcelona on la pedagogia esportiva del bàsquet va donar els seus primers passos. A Granollers el bàsquet és un dels esports més antics, crec que de les primeries dels anys trenta del segle passat. El bàsquet és cultura i art. Una exposició que val la pena visitar. De la influència d'aquest esport en l'art guardo l'agradable record d'un jugador de bàsquet del Club Bàsquet de Granollers que tenia en la pintura el seu esbargiment. La seva obra era fonamenltalment figurativa. Em sap molt de greu, però no recordo el seu nom. Era l'etapa del bàsquet granollerí en l'elit del bàsquet espanyol.