El meu pensament em porta, sovint, a reflexionar sobre els treballs de cultura popular i els seus conreadors, escriptors, artistes i esportistes. Molts valors de les lletres, les arts i els esports no reben l’atenció que penso es mereixen. Potser no són genials en la forma, però, sovint, ho són en el fons. I el fons és la font i la humilitat la seva grandesa. Amb la mateixa humilitat he obert aquest blog.

dimecres, 30 de desembre del 2015

EL QUE NO ET MATA ET FA MÉS FORT, de David Lagercrantz.



Vaig començar a llegir la novel·la per curiositat perquè de bell antuvi els llibre de més de 600 pàgines em causen una certa mandra lectora. Però haig de confessar que a mesura que avançava se’m feia més difícil deixar la seva lectura. Em creava en certa manera una mena d’addicció. La força de la intel·ligència artificial portada a la convivència universal pot canviar substancialment el model de societat i esdevé una arma molt profitosa pel mal. Però també genera una contra potència que acoblada a una personalitat potent marca les pautes del futur. Els descobriment de les capacitats comunicatives no normals d’un ésser humà, a primera vista, psíquicament discapacitat porta a uns comportaments d’investigació tan diferents que produeixen situacions anòmales en enfrontaments policials generats per una personalitat físicament supraterrenal en la persecució del crímen. Precisament és el crímen, base de la novel·la, que fracassa en el seu intent de matar el menor, subjecte de uns poders inversemblants, fracàs provocat per la persona psíquicament forta i intel·lectualment dominadora de la intel·ligència artificial que la porta d’una manera heroica a defensar el nen protagonista i derrotar els crímen. Una novel·la que ha desvetllat força més la meva afició lectora i m’ha fet comprendre com són d’il·limitats els progressos de la ciència al servei de la humanitat. Inversemblantment uns progressos, semblants als de les armes bèl·liques, propiciats pel crímen, però que en mans d’una humanitat creativa porten a desterrar la injustícia i a propiciar la convivència en pau. Però per assolir-ho i arribar a la victòria s’ha de lluitar, perquè els criminals tenen en el seu poder també la intel·ligència artificial. Una novel·la que convida a pensar en una nova filosofia humana de convivència.