El meu pensament em porta, sovint, a reflexionar sobre els treballs de cultura popular i els seus conreadors, escriptors, artistes i esportistes. Molts valors de les lletres, les arts i els esports no reben l’atenció que penso es mereixen. Potser no són genials en la forma, però, sovint, ho són en el fons. I el fons és la font i la humilitat la seva grandesa. Amb la mateixa humilitat he obert aquest blog.

diumenge, 8 de maig del 2016

Marta Chinchilla i Glória Ortega




La Rectoria de Sant Pere de Vilamajor convida a gaudir de la força poètica i de la passió artística amb una exposició de les creacions de dues artistes que captiven i convencen. De sortida generen curiositat i desig i el seu pas porta a la identificació amb el missatge que les dues creadores ens regalen. En l’exposició que presenten palesen una harmonia viscuda i compartida que és contagiosa i enriqueix culturalment. La matèria transformada en passió i de la passió al sentiment d’intimitat. Un excel·lent concepte de la simplicitat, la senzillesa i la humilitat viatja a la sublimitat amb formes que muten en transcendent la seva imatge perquè esdevenen infinit al convertir-se en vida humana. I s’hi converteixen quan esdevenen objecte subjectiu d’una idea i una passió. Res tan simple com una línia i tan sublim com senyala l’infinit. Però allò que captiva rau en la circumstància que aquesta línia que aspira a l’infinit canvia la imatge i es converteix en el símbol d’un petó amb l’alè de la fragància d’una flor imaginada. Marta amb el seu dibuix i Glòria amb la seva escultura omplen de vida l’espai humà que se sent centra de l’univers i conversa amb les pedres, plantes i organismes perquè el ser humà se sent naturalesa i la viu però amb un alè sublim d’infinitud. I aquest alè el respira la simplicitat i  la senzillesa que transfiguren en lluminositat interior les creacions de les dues artistes que en la seva obra hi respira la convivència de l’amistat.