El meu pensament em porta, sovint, a reflexionar sobre els treballs de cultura popular i els seus conreadors, escriptors, artistes i esportistes. Molts valors de les lletres, les arts i els esports no reben l’atenció que penso es mereixen. Potser no són genials en la forma, però, sovint, ho són en el fons. I el fons és la font i la humilitat la seva grandesa. Amb la mateixa humilitat he obert aquest blog.

dissabte, 29 d’octubre del 2016

Moviment, música i benestar



L’objectiu bàsic de tota convivència és formar una societat del benestar. Dissortament moltes persones no poden gaudir en la seva plenitud de les seves capacitats físiques i psíquiques. Les deficiències demanen un tractament adient. En aquesta tasca el Centre d’Estudis Musicals, Maria Grever, és una escola capdavantera i modélica que mereix el recolzament de la Generalitat i el reconeixement de la societat. La música és el mitjà formatiu. CEM Maria Grever desitja, que en el desenvolupament del seu programa musical formatiu, hi participin els ciutadans amb l’organització de conferències i debats. “Beneficis del moviment i la música al benestar ” fou el tema que desenvoluparen els psicòlegs Joan Capons i Sara Persentili. La centralitat del col·loqui, perquè la trobada fou un col·loqui molt participat, va raure en el significat de “músicoteràpia”. Senzillament la música és una medecina. El psicoanàlisi hi juga un paper molt determinant per orientar els beneficiaris del tractament, bàsicament persones deficients mentals, però també descomplexades i deprimides. La música que a la vegada convida al moviment actua en la sensibilitat del ser humà i provoca situacions de benestar que es manifesten amb somriures i moviments de passar-ho bé. El debat que fou molt intens i enriquidor, com ho prova que s’hi dedicaren dues hores, posà l’accent en el programa educatiu escolar. Programa que no dóna la importància que tenen a les humanitats i en el que les arts, música, pintutra, dansa, etc., tenen un tractament de convidats de segona mà, quan en realitat haurien de ser fonamentals perquè són els veritables motors del progrès. Òbviament que també es feu referència a la familia com a factor principal educatiu, conjuntament amb l’escola. La trobada col·loqui palesà la conveniència d’una participació més directa en el foment de la cultura artística i en el coneixment i gaudi de la música. Una nova aportació de CEM Maria Grever a l’enriquiment cultural de la població. Donar a conèixer la formació musical que porta a terme l’escola Maria Grever en l’etapa escolar a tots nivells significa recolzar la bondat del seu mètode pedagògic en el que s’obre les portes a la ciutadania. La continuitat ha der ser el seu horitzó. La qualitat està garantida per la vàlua dels seus psicòlegs i professors.

dilluns, 24 d’octubre del 2016

Erotisme versus misticisme



La publicació del meu llibre GLOPS ERÒTICS DE SOSPIRS BÍBLICS m’ha animat a reflexionar sobre el tema de l’amor en la història de la humanitat i quin és el sentit i correlació existent entre les dues paraules. Una ullada al món actual fa pensar que l’erotisme és la contradicció del misticisme però si parem esment en la configuració de la persona humana en la seva etapa temporal ens adonarem que el missatge de la història els relaciona positivament, malgrat els enfrontaments i contradiccions de l’exercici de l’amor. Allò primer que cal tenir clar és per què el ser humà se sent atret a estimar i que vol dir estimar i quines són les situacions i accions que li són afins. L’amor és la base de les relacions humanes, per consegüent la seva dimensió no la determina només un model, encara que se l’hagi emmarcar amb la frase “fem l’amor i no la guerra” amb una inclinació bàsicament sexual. La pràctica del sexe és amor, òbviament però té una lògica i una raó. És veritat que el cos humà en la seva configuració té diferents membres i òrgans quin objectiu és la relació amb l’altre. Però també té unes facultats que per una part inciten però per l’altra regulen, la intel·ligència i la voluntat. I la bondat de l’acció depèn de l’equilibri entre el conèixer i el voler. És cert que el coneixement és la font del desig però la integritat humana està en l’equilibri. La història, des dels seus inicis prehistòrics, ha regularitzat moltes accions humanes divinitzant-les, signe de la transcendència del ser humà però no podem oblidar que està sotmès a una condició cabdal, el dret a equivocar-se i aquí s’hi troba el gran escull,  una de les raons del procés històric de la humanitat. Des de molt antic la humanitat li ha donat a l’erotisme una missió de transcendència versos el diví. I la mitologia ens parla de deesses i déus de l’amor. La importància de ser déu era fonamental en l’evolució històrica, però amb un incís eren déus o deesses que podien ser del bé o del mal. I aquí rau la diferència en les tendències amoroses. L’erotisme té una explicació, el desig d’una relació sentimental amb una altra persona despertat per un motiu, que generalment és la bellesa, que pot ser física o psíquica. I també en aquest punt hi existeixen divergències quan preguntem, què és la bellesa? La lectura d’un llibre bíblic va orientar el meu camí. EL CÀNTIC XDELS CÀNTICS, és un llibre eròtic de tendències divines que coordina l’amor humà en el seu procés de convertir-lo en diví. I el Càntic dels càntics em va ensenyar a valorar el petó, els acaronaments i carícies a les parts més emotives del cos humà i entendre la seva dimensió quan ens parla del gaudi dels fruits de la vinya  essent la vinya el cos femení comparant els goigs que desperta amb la sabor del vi. El llibre bíblic m’ha fet comprendre que el cos de l’home i de la dona són subjectes temporals amb una dimensió sobrenatural. I aquesta és la grandesa de l’amor humà i la dignificació del mot erotisme. I el meu petit llibre de poemes vol ser una glossa del valor de l’amor humà per la seva dimensió divina.