El meu pensament em porta, sovint, a reflexionar sobre els treballs de cultura popular i els seus conreadors, escriptors, artistes i esportistes. Molts valors de les lletres, les arts i els esports no reben l’atenció que penso es mereixen. Potser no són genials en la forma, però, sovint, ho són en el fons. I el fons és la font i la humilitat la seva grandesa. Amb la mateixa humilitat he obert aquest blog.

dijous, 17 de novembre del 2016

LA LUZ QUE NO PUEDES VER, de ANTHONY DOERR



Una novel·la pedagògicament excel·lent per què independenment que es mou en un ambient històric, la centralitat de la narració es basa en l’estil de vida que els temps imposen a les persones i com l’entorn modela l’existència. La seva lectura ha centralitzat la meva atenció en dues persones amb diferents característiques i que la circumstàncies les obligaren a una supervivència plena de dificultats. Una noia i un noi en el marc de la darrera guerra europea que veuen condicionada la seva vida per l’entorn en el que es troben immersos. Tots dos joves i amb acaracterístiques peculiars. Ella, cega de molt joveneta, que ha de lluitar contra tota meva d’adversitats que ella supera amb voluntat i intel·ligència sobre tot quan es troba sola per la detenció del seu pare i la solitud en que es veu immersa. Malagrat tot arriba a la vellesa és mare i àvia i un objecte molt especial la porta a retrobar-se amb l’altre protagonista. Ella era francesa, amb el que suposava aquesta realitat en la guerra dominada en un principi pels alemanys, i ell era alemany, un jove mecànic amb coneixements dels aparells de comunicació que el portaren a servir l’exèrcit alemany. Personalment, la seva lectura m’ha alliçonat sobre la convivència humana condicionada per circumstàncies variables i com l’esperit humà és capaç de superar-les amb intel·ligència, voluntat i també amb la sort que cal buscar. Curiosament en aquesta novel·la uns objectes petits però especials hi juguen un paper cabdal en el desenvolupament dels fets de la guerra i de la forma de vida dels protagonistes i de les persones que la pateixen. Per a mi, la novel·la és una gran lliçó del catedràtic de la història de com les diferents situacions per adverses que siguin poden modelar la vida i assolir la plenitud. Una lliçó dura i tensa d’uns temps que no són desitjables i que s’ha d’impedir la seva repetició. Però la pedagogia hi és i cal adaptar-la i fer-la pròpia. L’èxit editorial és merescut totalment i la seva lectura, francament, aconsellable. Una recomenació, cal llegir-la sense prejudicis. La llum que no pots veure fa més lluminosa la llum interior de l’ésser humà.