Els gèneres literaris per ells mateixos són un clar exponent
de l’existència d’identitats diferenciades. Sortosament aquestes diferències
s’agermanen i s’intercanvien idiomes. Aquest intercanvi esdevé un argument
favorable al respecte de les identitats perquè afavoreix l’enriquiment cultural
d’ambdues cultures. El domini de diferents idiomes és un signe d’universalitat
de l’ésser humà i una manera de treballar per la convivència. Sortosament a
casa nostra la relació internacional en l’aprenentage d’altres idiomes ha
propiciat la difusió de la nostra literatura catalana en la doble vessant
d’escriptors catalans que escriuen en l’idioma de la nació catalana i també en
el de la nació espanyola que ha fet seu el castellà, quan a Espanya se’n parlen
d’altres. Personalment pateixo la insatisfacció de no parlar l’euskera i el
galleg, que també són idiomes de l’estat espanyol, malgrat haver-los-hi donat,
la política, un tractament de segon ordre. En la situació política que estem
vivint és indispensable i una exigència del conreu cada dia més actiu de la
llengua catalana perquè és una manera de demostrar al món que Catalunya és una
nació amb identitat pròpia i amb una cultura que la defineix. Aquest exercici
s’universalitza més quan el món descobreix que escriptors catalans s’expressen
també en castellà i les seves obres mereixen reconeixements internacionals. Un
comportament que no comparteix el govern d’Espanya quan impedeix la presentació
a Europa d’un llibre escrit en català per un reconegut escriptor català.
Sortosament la literatura catalana és ben rebuda en simposiums internacionals i
convidada a esdeveniments mundials del llibre. Si alló que volem és el
reconeixement internacional d’una Catalunya independent el nostre argument
bàsic és actuar en català i una de les mostres i molt important l’aporta la
literatura. Però tota estructura necessita uns bons fonaments. I aquests
fonaments comencen per una bona formació en català. És necessari crear afició
per la lectura dels llibres escrits en català. Uns primers passos són conèixer
els escriptors de casa, encara que siguin senzills, perquè poden ajudar a descobrir
l’afició per llegir. La lectura és un element excel·lent per a la formació de
la persona integral. S’apropa el Sant Jordi 2017 i seria molt bo que cada poble
recolzès els seus escriptors.
És una idea que considero vàlida per convèncer,
aprofitant l’esdeveniment del llibre i la rosa, a moltes persones que elles
també són creatives. Desitjar escriure és una invitació segura a la lectura
dels autors capdavanters. També en la literatura les diferències esdevenen
argument cultural d’enfortiment de la integritat humana. Per Sant Jordi cal
multiplicar els lectors. Quants més catalans llegeixin llibres en català, més
defensors sorgiran del dret de Catalunya a ser un estat nou d’Europa. Escriure
en català és un argument d’identitat. És la demostració de la vitalitat d'un poble enamorat de la seva manera de ser i , a la vegada, se sent orgullós de caminar pel món de la cultura, de la mà d'escriptors d'altres llengües. És una demostració de l'exercici de la germanor universal.
El meu pensament em porta, sovint, a reflexionar sobre els treballs de cultura popular i els seus conreadors, escriptors, artistes i esportistes. Molts valors de les lletres, les arts i els esports no reben l’atenció que penso es mereixen. Potser no són genials en la forma, però, sovint, ho són en el fons. I el fons és la font i la humilitat la seva grandesa. Amb la mateixa humilitat he obert aquest blog.
divendres, 17 de febrer del 2017
dimarts, 14 de febrer del 2017
Misticismo y lógica, de Bertrand Russell
La lectura d’aquest llibre m’ha obligat a una intensa atenció
i m’ha portat a una distinció del concepte mística, no contrari, però sí
raonable, valorat per un filòsof no cristià. No he estat un lector adicte a
Russell, només fa uns anys vaig llegir un altre llibre, PERQUÈ NO SÓC CRISTIÀ i des de la lectura dels dos llibres entenc
millor l’afirmació de Raimon Pannikkar que l’ateísme és una mena de religió.
Russell un pensador coherent amb les seves idees que per dues vegades el portaren
a la presó però que per la seva qualitat i profunditat meresquè també el Nòbel
de Literatura. “Misticismo y lógica” m’ha refermat en la idea de la transcendència
del ser humà que amb la seva capacitat intel·lectual pot endinsar-se en les
entranyes més amagades del pensament i del sentiment. La lectura d’aquest
llibre m’ha endinsat en la convicció de la relació possible del ser humà a una realitat ultranatural, que
no se sap explicar però que és possible intuir. I la consequència l’he deduída
del poder de la ment descobrint veritats no tangibles però generades
precisament per evidències materials que generen discursos basats en la força
de les idees. La realitat de l’existència de formes de pensament allunyades estudiada
per intel·ligències privilegiades m’ha convidat a traslladar el meu pensament a
valorar les diferents formes d’entendre i programar la vida per les persones,
independentment de si erren o encerten. Aquesta dicotomia entre el sí i el no,
veritat i mentida, des d’una anàlisi filosòfica l’he entesa millor a mesura que
llegia el llibre de Russell. És un llibre de deu assaigs publicats entre 1901 i
1914, en els que s’enfronta a diferents formes de coneixement, els problemes de
la filosofia i la narturalesa última de la matèria. No és fàcil la seva lectura
però a mesura que m’hi endinsava, m’encoratjava a descobrir la meva capacitat lógica
del coneixement i de la valoració i comprensió de la realitat i veritat dels
nostres dies en els nivells més palpables. M’ha animat a dedicar més hores a
pensar. Gràcies Russell.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)