El meu pensament em porta, sovint, a reflexionar sobre els treballs de cultura popular i els seus conreadors, escriptors, artistes i esportistes. Molts valors de les lletres, les arts i els esports no reben l’atenció que penso es mereixen. Potser no són genials en la forma, però, sovint, ho són en el fons. I el fons és la font i la humilitat la seva grandesa. Amb la mateixa humilitat he obert aquest blog.

divendres, 17 de febrer del 2017

La literatura és independent?




Els gèneres literaris per ells mateixos són un clar exponent de l’existència d’identitats diferenciades. Sortosament aquestes diferències s’agermanen i s’intercanvien idiomes. Aquest intercanvi esdevé un argument favorable al respecte de les identitats perquè afavoreix l’enriquiment cultural d’ambdues cultures. El domini de diferents idiomes és un signe d’universalitat de l’ésser humà i una manera de treballar per la convivència. Sortosament a casa nostra la relació internacional en l’aprenentage d’altres idiomes ha propiciat la difusió de la nostra literatura catalana en la doble vessant d’escriptors catalans que escriuen en l’idioma de la nació catalana i també en el de la nació espanyola que ha fet seu el castellà, quan a Espanya se’n parlen d’altres. Personalment pateixo la insatisfacció de no parlar l’euskera i el galleg, que també són idiomes de l’estat espanyol, malgrat haver-los-hi donat, la política, un tractament de segon ordre. En la situació política que estem vivint és indispensable i una exigència del conreu cada dia més actiu de la llengua catalana perquè és una manera de demostrar al món que Catalunya és una nació amb identitat pròpia i amb una cultura que la defineix. Aquest exercici s’universalitza més quan el món descobreix que escriptors catalans s’expressen també en castellà i les seves obres mereixen reconeixements internacionals. Un comportament que no comparteix el govern d’Espanya quan impedeix la presentació a Europa d’un llibre escrit en català per un reconegut escriptor català. Sortosament la literatura catalana és ben rebuda en simposiums internacionals i convidada a esdeveniments mundials del llibre. Si alló que volem és el reconeixement internacional d’una Catalunya independent el nostre argument bàsic és actuar en català i una de les mostres i molt important l’aporta la literatura. Però tota estructura necessita uns bons fonaments. I aquests fonaments comencen per una bona formació en català. És necessari crear afició per la lectura dels llibres escrits en català. Uns primers passos són conèixer els escriptors de casa, encara que siguin senzills, perquè poden ajudar a descobrir l’afició per llegir. La lectura és un element excel·lent per a la formació de la persona integral. S’apropa el Sant Jordi 2017 i seria molt bo que cada poble recolzès els seus escriptors.
És una idea que considero vàlida per convèncer, aprofitant l’esdeveniment del llibre i la rosa, a moltes persones que elles també són creatives. Desitjar escriure és una invitació segura a la lectura dels autors capdavanters. També en la literatura les diferències esdevenen argument cultural d’enfortiment de la integritat humana. Per Sant Jordi cal multiplicar els lectors. Quants més catalans llegeixin llibres en català, més defensors sorgiran del dret de Catalunya a ser un estat nou d’Europa. Escriure en català és un argument d’identitat. És la demostració de la vitalitat d'un poble enamorat de la seva manera de ser i , a la vegada, se sent orgullós de caminar pel món de la cultura, de la mà d'escriptors d'altres llengües. És una demostració de l'exercici de la germanor universal.

dimarts, 14 de febrer del 2017

Misticismo y lógica, de Bertrand Russell




La lectura d’aquest llibre m’ha obligat a una intensa atenció i m’ha portat a una distinció del concepte mística, no contrari, però sí raonable, valorat per un filòsof no cristià. No he estat un lector adicte a Russell, només fa uns anys vaig llegir un altre llibre, PERQUÈ NO SÓC CRISTIÀ  i des de la lectura dels dos llibres entenc millor l’afirmació de Raimon Pannikkar que l’ateísme és una mena de religió. Russell un pensador coherent amb les seves idees que per dues vegades el portaren a la presó però que per la seva qualitat i profunditat meresquè també el Nòbel de Literatura. “Misticismo y lógica” m’ha refermat en la idea de la transcendència del ser humà que amb la seva capacitat intel·lectual pot endinsar-se en les entranyes més amagades del pensament i del sentiment. La lectura d’aquest llibre m’ha endinsat en la convicció de la relació possible  del ser humà a una realitat ultranatural, que no se sap explicar però que és possible intuir. I la consequència l’he deduída del poder de la ment descobrint veritats no tangibles però generades precisament per evidències materials que generen discursos basats en la força de les idees. La realitat de l’existència de formes de pensament allunyades estudiada per intel·ligències privilegiades m’ha convidat a traslladar el meu pensament a valorar les diferents formes d’entendre i programar la vida per les persones, independentment de si erren o encerten. Aquesta dicotomia entre el sí i el no, veritat i mentida, des d’una anàlisi filosòfica l’he entesa millor a mesura que llegia el llibre de Russell. És un llibre de deu assaigs publicats entre 1901 i 1914, en els que s’enfronta a diferents formes de coneixement, els problemes de la filosofia i la narturalesa última de la matèria. No és fàcil la seva lectura però a mesura que m’hi endinsava, m’encoratjava a descobrir la meva capacitat lógica del coneixement i de la valoració i comprensió de la realitat i veritat dels nostres dies en els nivells més palpables. M’ha animat a dedicar més hores a pensar. Gràcies Russell.