El meu pensament em porta, sovint, a reflexionar sobre els treballs de cultura popular i els seus conreadors, escriptors, artistes i esportistes. Molts valors de les lletres, les arts i els esports no reben l’atenció que penso es mereixen. Potser no són genials en la forma, però, sovint, ho són en el fons. I el fons és la font i la humilitat la seva grandesa. Amb la mateixa humilitat he obert aquest blog.

dimecres, 27 de setembre del 2017

Quadern 181

            Ai de vosaltres…! Distopies evangèliques, de José Laguna
Una anàlisi de la societat a patir de la utopia i del seu oposat la distopia. Ens diu l’autor que les utopies assenyalen cap a un futur idíl·lic universalment desitjable. A l’altre extrem, el neologisme distopia anuncia un horitzó apolíptic del qual cal fugir. L’estudi de la realitat de les dues paraules en la societat dibuixa dues maneres de convivència diametralment oposades però existeixen i són aplicables en la realitat. La utopia que per a una part de la societat és el màxim desig per a la majoria és una situació precària d’un mal conviure. I per el contrari la utopia de la gent pobre esdevé inacceptable per als rics. I en aquesta questió ens trobem en l’enfrontament de la doctrina evangèlica amb la filosofia econòmica. I l’autor n’analitza a la llum de l’evangeli cinc enfrontaments.
Primer: en que consisteix la felicitat. I parteix d’aquella paràbola que un molt ric va tenir una gran collita. Construí uns grans graners i com tenia la vida assegurada es va donar a la gran vida. Però es va trobar que la vida s’acaba i amb ella la felicitat. Es necessari una altra filosofia de la felicitat que es pugui gaudir en tot moment, en la riquesa i en la pobresa. En aquesta primera discussió utopia i distopia cal cercar-hi on rau veritablement la felicitat en la persona o en la riquesa, i com cal coordinar-ho.
Segon: l’enfrontament està en la questió econòmica amb les paraules perdó i gratuitat. I en aquesta questió el xoc frontal està en les hipoteques. Quan s’han perdonar o no cal perdonar mai i quina és la postura a imposar la del que concedieix la hipoteca o la del que l’ha rebuda i per alguna raó no pot tornar els diners. I ens trobem en la problemàtica de la responsabitat i quina és la centralitat, si el diner o la dignitat del ser humà que té drets als bens materials per a la subsistència.
Tercera: la paga dels treballadors. Com s’ha de mesurar, per les hores dedicades o pel dret que tota persona té a una vida digna. Posa l’exemple de la parábola dels treballadors a la vinya, que van rebre la mateixa paga els de primera hora que el de la darrera. És just? Òbviament que els barems són diferents i la centralitat no acostuma ser la dignitat de la persona. La doctrina de l’evangeli és inaceptable per la gran economia. Un xoc de trens considerable de consequències molt greus.
Quarta: perdó incondicional. S’ha de perdonar tot. I posa l’exemple del fill pròdig. En el tema cal distinguir que vol dir perdonar. S’han de perdonar totes les persones, però no s’ha de perdonar l’obligació de respondre pel mal fet. El que cal és en cada cas estudiar com i de quina manera. Òbviament la societat ens ensenya com la doctrina evangélica no és la seva pràctica. La persona no és la centralitat. La utopia evangèlica és la distopia política i econòmica. I és difícil arribar a acords.
Cinquè: qué és més important la llei o la dignitat de la persona. I aquí un altre xoc de trens entre evangeli i política. On hi ha amor no es menester la llei, per la religió és la utopia desitjable i per la política és la distopia en la pràctica.

És un quadern d’unes trenta pàgines que convida a reflexions profundes sobre la realitat i la veritat de la vida i la convivència i ens fa veure com les utopies econòmiques esdeven distopies de la majoria de la societat i a la vegada ens ho compara amb la doctrina evangélica com a solució verificable al problema. No és fácil però és desitjable una vida digna per a tothom i aquesta hauria de ser la utopia esdevinguda veritat. 

dimarts, 26 de setembre del 2017

Quaderns de CRISTIANISME I JUSTÍCIA

Cristianisme i Juastícia (Fundació Lluis Espinal) és un Centre d’Estudis creat l’any 1981, promogut per la Companyia de Jesús de Catalunya. Agrupa un equip de professors universitaris i especialistes en teologia i en diverses ciències socials i humanes interessades pel cada cop més indispensable diàleg cultural.
Els Quadrens Cristianisme i Justícia (CJ) presenten reflexions dels seminaris de l’equip del centre i treballs dels seus membres i col·laboradors. Podeu descarregar-los a: www.cistianismeijusticia.net/ quaderns.
Els dos paràgrafs anteriors els he copìat d’un quadern, que en l’actualitat superen ja els dos cents. Les temàtiques són molt diverses i molt actuals amb una visió humana extraordinària. Copìo alguns títols: LES RAONS D’ELLACURIA, deJ.Solans Lucia (Ellacuria és un  dels jesuites assessinats pels militars a l’Amèrica Central); REFER LA VIDA.DIVORCI, ACOLLIDA I COMUNIÓ, de X.Alegre, J.I.Gonzàlez Faus, J.Martínez Queiruga. CAP A UNA ECOLOGIA INTEGRAL,de L.Carrera, L.Puig. A 500 ANYS DE LA REFORMA PROTESTANT, de J. Botey. La lectura possiblement no plaurà a tothom però no es pot negar la seva qualitat, serietat i rigor científic, filosòfic i teológic. Els tiratges són de 46.000 exemplars i si es desitja rebre’ls els podeu demanar a: CRISTIANISME I JUSTÍCIA, Roger de Llúria 13-08010 Barcelona. Telf:93.317.23.38   info@fespinal.comwww.cristianismeijusticia.net.
Penso que la lectura d’aquests quaderns és enriquidora culturalment per a tothom independentment de les seves tendències. Pot ajudar a enriquir la veritat de cada persona.
Periódicament publicarè en el meu bloc  salavilamir, un comentari d’algun dels quaderns. Fa anys que hi estic subscrit. Val la pena la seva lectura.