La lectura de la biografia d’questes dues personalitats ha
impactat molt fort en la meva ment i empès a fer una valoració de la meva vida.
Els lllibres són: PANIKKAR, una biografia, de Maciej Bielaewki i XIRINACS, el profetisme
radical i no violent, de Lluis Busquet i Grabulosa. Dues personalitats
rellevants en la història cultural i cívica de Catalunya amb projeccions
convergents malgrat les diferències. Tinc una remota idea que durant l’estada
de Panikkar a Tavertet es van trobar però no em consta el motiu i la repercussió
de la trobada. La creativitat filosòfica i teològica de Panikkar va tenir una
dimensió més universal en la forma i en els fons i la de Xirinacs es
desenvolupà més a Catalunya i a Espanya amb alguna sortida a França. Però
independentment de la quantitat, la qualitat de les teories dels dos savis és
de projecció mundial. Panikkar m’ha impactat amb el concepte cosmoteàndric de
la realitat mundial amb una visió interioritzada trinitària del futur de l’ésser
humà i Xirinacs m’han portat a reflexionar sobre la importància de la
individualitat en la condició global de la història. Panikkar i Xirinacs amb
les seves creacionns literàries han aportat lliçons magistrals des
d’enfocaments diferents però amb objectius convergents a favor de la qualitat
humana i la seva projecció divina. En els fons Panikkar i Xirinacs ens ensenyen
a culturitzar-nos en base al que significa ser amb la possibilitat de fer en
una oferta trinitària de Dèu, persona i natura. Els dos posen l’accent en la
persona com protagonista de la creació en la seva condició trinitària en quan
és el centre d’un objectiu infinit. Curiosament, un i altre, posen l’accent en
la paraula en la seva necessitat del diàleg per arribar a un consens, consens que
no significa renunciar sinò trobar la forma de conviure. Segurament Panikkar és
més filosòfic i Xirinacs sense deixar la filosofia més humà. La lectura dels
dos llibres i la immersió en la vida i obra dels dos personatges m’ha portat a
pensar com he de valorar la meva vida amb actuacions diferents però amb
objectius de benestar de l’altre. La meva vida comporta tres espais
diferenciats, el religiós en el camp de l’ensenyament, l’esportiu en l’àmbit de
base i formatiu i el literari bàsicament poètic i de pensament filosòfic
amb ramificacions polítiques. I em
pregunto, quins han estat els missatges i el beneficis de la meva acció per a
la societat i la seva projecció de futur? I a l’hora que em faig aquestes
preguntes penso que l’edat no és obstacle per continuar aportant el teu granet
de sorra al benestar de la humanitat, essent el primer objectiu ser jo
veritablement persona. Els dos van lluitar fins el darrer respir de la seva
vida i són un exemple i una invitació a no defallir perquè mentre hi ha vida hi
ha esperança i possibilitat de fer el bé i una humanitat més digna. La lectura
de biografies de persones que han donat la vida per els altres ha de portar al
lector a reflexionar quina és la seva aportació al benestar de la humanitat. La
dignitat de la persona es valora pels seus fruits. En un temps com viu Espanya,
és molt necessari influir amb el treball personal en l’assoliment d’una
societat digna i solidària per desterrar l’ambient de corrupció política que es
palpa i es pateix. Necessitem savis com Panikkar i Xirinacs que ens marquen el
camí. És la lliçó que he après i espero complir independentment dels meus més
de vuitanta anys. Com ells tinc fe en Déu i la meva consciènia.
El meu pensament em porta, sovint, a reflexionar sobre els treballs de cultura popular i els seus conreadors, escriptors, artistes i esportistes. Molts valors de les lletres, les arts i els esports no reben l’atenció que penso es mereixen. Potser no són genials en la forma, però, sovint, ho són en el fons. I el fons és la font i la humilitat la seva grandesa. Amb la mateixa humilitat he obert aquest blog.
dimecres, 7 de febrer del 2018
dimarts, 6 de febrer del 2018
PANIKKAR, una biografia, de Maciej Bielawski
La vida té cops amagats i el fet d’haver conegut a Raimon
Pannikkar, assistint a conferències al seu VIVARIUM, de Tavertet, la lectura d’aquesta
biografia ha estat un relax espiritual místic a l’haver profundit en el sentit
de la seva paraula central “cosmoteandrisme”. Una biografia important perquè
dóna a conèixer la inquieta personalitat de Pannikkar però alló més important
la seva filosofia i teologia. Tavertet fou el refugi dels darrers anys de la
seva vida, on la seva creativitat cultural assolí el súmmum. M’ha sorprès la
seva pertenença a l’Opus Dei amb els seus estudis de teologia i l’ordenació
sacerdotal i la forma com la seva activitat, gairebé frenètica, superava els
problemes que la seva pertenença a l’obra d’ Escrivà le suposaven, fins al
trencament definitiu i l’alliberament de la institució. Considerat una de les
ments més brillants del segle XX i XXI, amb una extenssísima obra de sentit
religiós, encara que ell provenia d’una família de la indústria química per a
la qual també estava preparat. La seva concepció de la natura i de la història
crítica amb el catolicisme el feu un oblidat de facto per la cúpula de l’Esglèsia
sense haver renunciat mai al seu caràcter sacerdotal, si bé la seva interpretació
de la relació amb Déu li permetè contraure matrimoni als darrers anys de la
vida, causant-li greus problemes, que el
seu saber trobar la manera de la reconciliació però sense abandonar l’esposa i
la criatura que havien adptat, recuperà la normalitat sacerdotal. Raimon
Panikkar es movia entre Europa, la India i Amèrica del Nord, essent a Amèrica
on desenvolupà la docència i reciclar la seva filosofia i teologia. La
interelació Déu, Home i Natura, causa del seu cosmotendrisme fou l’orígen d’una
teología en la que el diàleg intercultural era el vehicle per desenvolupar els
seus descobriments filosòfics i teològics, que li donaren un protagonisme
capdavanter en la cultura mundial. La interculturalitat esdevingué una exigència
de coneixement que a la vegada incidia en la veritat de la persona definint la
seva identitat. El diàleg intercultural partia de la base del respecte a la
persona per trobar la forma de convivència sense renunciar a les idees pròpies
i viure en pau. El pensament filosòfic de Raimon Panikkar ha fet una aportació
de relacions humanes que pot donar a la convivència una nova orientació basada
en el respecte a la triologia Déu, home, natura.Va morir a la seva casa de
Tavertet el 26 d’agost de 2010.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)