La lectura de la biografia d’questes dues personalitats ha
impactat molt fort en la meva ment i empès a fer una valoració de la meva vida.
Els lllibres són: PANIKKAR, una biografia, de Maciej Bielaewki i XIRINACS, el profetisme
radical i no violent, de Lluis Busquet i Grabulosa. Dues personalitats
rellevants en la història cultural i cívica de Catalunya amb projeccions
convergents malgrat les diferències. Tinc una remota idea que durant l’estada
de Panikkar a Tavertet es van trobar però no em consta el motiu i la repercussió
de la trobada. La creativitat filosòfica i teològica de Panikkar va tenir una
dimensió més universal en la forma i en els fons i la de Xirinacs es
desenvolupà més a Catalunya i a Espanya amb alguna sortida a França. Però
independentment de la quantitat, la qualitat de les teories dels dos savis és
de projecció mundial. Panikkar m’ha impactat amb el concepte cosmoteàndric de
la realitat mundial amb una visió interioritzada trinitària del futur de l’ésser
humà i Xirinacs m’han portat a reflexionar sobre la importància de la
individualitat en la condició global de la història. Panikkar i Xirinacs amb
les seves creacionns literàries han aportat lliçons magistrals des
d’enfocaments diferents però amb objectius convergents a favor de la qualitat
humana i la seva projecció divina. En els fons Panikkar i Xirinacs ens ensenyen
a culturitzar-nos en base al que significa ser amb la possibilitat de fer en
una oferta trinitària de Dèu, persona i natura. Els dos posen l’accent en la
persona com protagonista de la creació en la seva condició trinitària en quan
és el centre d’un objectiu infinit. Curiosament, un i altre, posen l’accent en
la paraula en la seva necessitat del diàleg per arribar a un consens, consens que
no significa renunciar sinò trobar la forma de conviure. Segurament Panikkar és
més filosòfic i Xirinacs sense deixar la filosofia més humà. La lectura dels
dos llibres i la immersió en la vida i obra dels dos personatges m’ha portat a
pensar com he de valorar la meva vida amb actuacions diferents però amb
objectius de benestar de l’altre. La meva vida comporta tres espais
diferenciats, el religiós en el camp de l’ensenyament, l’esportiu en l’àmbit de
base i formatiu i el literari bàsicament poètic i de pensament filosòfic
amb ramificacions polítiques. I em
pregunto, quins han estat els missatges i el beneficis de la meva acció per a
la societat i la seva projecció de futur? I a l’hora que em faig aquestes
preguntes penso que l’edat no és obstacle per continuar aportant el teu granet
de sorra al benestar de la humanitat, essent el primer objectiu ser jo
veritablement persona. Els dos van lluitar fins el darrer respir de la seva
vida i són un exemple i una invitació a no defallir perquè mentre hi ha vida hi
ha esperança i possibilitat de fer el bé i una humanitat més digna. La lectura
de biografies de persones que han donat la vida per els altres ha de portar al
lector a reflexionar quina és la seva aportació al benestar de la humanitat. La
dignitat de la persona es valora pels seus fruits. En un temps com viu Espanya,
és molt necessari influir amb el treball personal en l’assoliment d’una
societat digna i solidària per desterrar l’ambient de corrupció política que es
palpa i es pateix. Necessitem savis com Panikkar i Xirinacs que ens marquen el
camí. És la lliçó que he après i espero complir independentment dels meus més
de vuitanta anys. Com ells tinc fe en Déu i la meva consciènia.
